dijous, 26 de març de 2015

Sonalls papallona

Aquells sonalls els hem fet juntament amb la meva cunyada Isa, són un regal per la parelleta de la botiga de llanes del Clot Mertxesites, que sempre ens han tractar amb molta amabilitat . 
Esperem que els hi hagi agradat tant com ens agrada a nosaltres ;-)


diumenge, 8 de març de 2015

La història de la Sadako i les mil grues de paper



Com ja us vaig explicar a la Senda al Japó, les vacances que vaig fer a aquest país em van marcar una mica en la manera de pensar o de veure les coses. 
M'agradaria explicar-vos tantes coses... però avui em centraré en una de les històries que més em van marcar en aquest viatge: la Història de la Sadako.

Sadako Sasaki (1943-1955) tenia 2 anys quan es va produir la detonació de la bomba atòmica a Hiroshima, el 6 d'agost del 1945. Tot i que ella no estava dins del radi que va arrasar l'explosió, al cap de 9 anys li van diagnosticar leucèmia provocada per la exposició a la radiació del bombardeig.  
Quan estava ingressada a l'hospital, una amiga li va explicar la llegenda de les mil grues de paper, on es diu que algú va aconseguir fer mil grues de paper i els Déus li van concedir un desig.
Sadako va posar totes les seves forces en superar aquesta malaltia i va començar a fer grues de paper  perquè el seu desig es fes realitat però lamentablement no va aconseguir acabar les mil (va fer-ne 644) i va morir a l'edat de 12 anys. Els seus companys de classe van acabar de fer les grues que faltaven fins arribar a les mil. 
La història de la Sadako va ser tan impactant que va passar d'escola en escola per tot el món, on cada any els alumnes envien grues al monument de Sadako construït al 1958 al Parc de la Pau d'Hiroshima.



Imatges del parc de la Pau i algunes de les grues que va fer la mateixa Sadako en el museu de la Pau a Hiroshima


Jo també volia posar el meu granet de sorra, per això abans de marxar de viatge ja tenia preparada les meves grues, en realitat eren la de la meva iaia, la de la Isa, la del meu germà i la meva. Varem estar una tarda fent-les i vem posar el nostre missatge personal. Després durant el viatge férem alguna més amb la Gemma (sort dels vídeos de Youtube que t'expliquen molt bé com fer-les, he he he).
Quan estàvem al monument de Sadako vem entregar les nostres grues com a símbol de respecte i amb l'esperança que algun dia s'acabin les guerres. 
Va ser un dia ple d'emocions, a part era el dia del meu aniversari i estava lluny de casa; així que una jornada que mai oblidaré. ;-)


Fent les grues amb la família a Barcelona         Entregant-les al monument de Sadako a Hiroshima

Ah! a la botiga del museu (us confesso que sóc gran fan de les botigues dels museus) em vaig comprar un llibre amb uns dibuixos excel·lents que expliquen aquesta història tan apassionant. Quan em vaig comprar l'exemplar, la dona de la botiga em va dir, amb cara de sorpresa, que el llibre estava en japonès, i li vaig respondre que no m'importava, que era molt bonic.






Cada cop que penso en aquesta història em poso molt tendre, espero que us hagi agradat ;-)





Si voleu fer algun comentari estaré encantada de llegir-lo....