amor de koala

Si us diuen que imagineu un animal simpàtic i adorable segurament que pensareu en el Koala. 

A simple vista es veuen tan tendres que tens ganes de poder-los abraçar però buscant algunes curiositats sobre aquests graciosos animals he après que dormen una mitjana de 18-20 hores i que la mitjana de vida són uns 20 anys. 

A mi m'agrada força dormir però no crec que pugui arribar a dormir tant durant un dia, hehehe

Aquest Koala que he fet si que és un amor, no penseu el mateix ?

Happy family

Un dels encàrrecs que em van fer aquest estiu va ser per una nena de tres anys. Volien que la fes a ella i als seus pares perquè pogues jugar quan volgues. 

És la primera família que faig i tot i que la peke m'ha quedat una mica més gran que una nena de tres anys puc dir que estic orgullosa del resultat.

M'ha fet una mica de pena entregar a la family però crec que serà molt ben rebuda a la nova llar. ;-)

Sonalls Lleó

Tornar a la rutina després de les vacances és molt dur, sobretot si durant les vacances has fet una desconnexió total, però vulguis o no el dia a dia no s'atura i no queda més remei que tirar endavant.

Una de les coses que t'alegren el dia enmig d'aquesta depressió postvacacional és anar a veure una amiga que ha tingut un bebe. Per aquest motiu vaig fer el sonall lleó i el mini lleó perquè li faci companyia els primers mesos de vida. 

Esper que els hi agradi molt i a vosaltres també ;-)

Ànecs de vacances

Quan comença el bon temps el que més et ve de gust és passar-te el dia a la platja o a la piscina remullant-te com un ànec i gaudir del sol, la brisa fresca i l'aigua, sobretot aquests dies de calor insuportable..

Aquí teniu la parelleta del sr. i la sra. Duck que si us agraden els trobareu a la botiga del Clot Mertxesites 

Bones vacances a tothom ;-)

Sonall Vega

Quan vaig fer els sonalls papallona, una amiga em va dir: 

- "Oh! me encanta! Son los colores de la habitación de Vega".

Evidentment quan va néixer la Vega li volia fer un sonall amb els colors de la seva habitació però enlloc de fer papallones volia fer un gos de la raça Bull Terrier. El resultat ha estat un híbrid de gos i un altre animal encara per classificar però molt graciós.

El patró que vaig seguir va ser una mica freestyle però us el explico per si el voleu fer, i sobretot penseu que la imaginació al poder!!

Si t'agrada pots comentar :-)

El senyor i la senyora Mico

Us vull presentar al senyor i a la senyora Mico, són alegres, divertits i molt originals. Us asseguro que fan molt bona companyia, t'omplen de colors i et roben un somriure dolç.

Si us agraden els trobareu a la botiga del Clot Mertxesites, us estan esperant i allà us atendran molt i molt bé ;-)

Nit de bruixes

Es diu que la nit de sant Joan és la nit més màgica de l'any, la nit de les neteges espirituals, la nit del soroll, la llum i la coca. Una nit especial que s'ha de viure el millor que puguis i amb molta paciència si no t'agraden els petards, jejeje

Us desitjo bona revetlla de Sant Joan a tothom ;-)

Ós polar amb anorac...

Hi ha moments en què una simple cançó pot fer que et canviï totalment el teu estat d'ànims, que t'alegri un dia trist o que et transporti amb tendresa algunes vivències viscudes. Hi ha cançons que t'inspiren, que et fan forts, que et venen ganes de menjar-te el món i agafar el timó de la teva vida. Tots sabem que la música és part important de la vida; i tinguis els gustos que tinguis, la música sempre està al teu costat.

A mi personalment hi ha moltes cançons que m'agraden i m'inspiren, i segons el meu estat d'ànims trio alguna o un altre, però hi ha una cançó que des de que la vaig sentir per primer cop té algu que no sé descriure, que em transporta a un altre lloc, potser és la lletra, la música o la veu del cantant.

Aquesta cançó és la " El senyor Sommer i l'ós polar" de Joan Dausà i em va inspirar per fer aquest moníssim ós polar amb anorac i quatre peixos lligats a un cinturó daurat...

Parc de ganxet de Toshiko Horiuchi

Una de les visites que tenia com a "obligatòries" quan preparàvem el viatge al Japó era Hakone, a part de ser un indret espectacular i una experiència difícil d'oblidar, hi ha el parc infantil fet de ganxet de Toshiko Horiuchi. 
Ja havia sentit a parlar d'aquesta artista japonesa i havia vist fotos de les seves obres, però tenia la necessitat de veure-ho amb els meus propis ulls com és un parc infantil de ganxet d'aquestes magnituds. 

Hakone és una ciutat del Japó situada a uns 100 km de Tòquio, actualment és una zona molt turística per la gran quantitat d'onsens que hi ha, pels magnífics paisatges que et porten a un estat de relax i tranquil·litat i per les bones vistes del Monte Fuji ,si tens un dia clar, però nosaltres no el vàrem poder veure ;-(. 

Ruta dels transports per Hakone

El parc infantil està ubicat dins del Hakone Open Air Museum, és un museu a l'aire lliure on hi ha obres d'art de tota mena escampades per tot el parc, fins hi tot hi ha un edifici amb obres de Picasso. Passar el matí pel museu es molt agradable, llàstima que ens va agafar la pluja i va espatllar una mica el dia.

Museum a l'aire lliure de Hakone

L'obra de Toshiko Horiuchi en les fotos és espectacular però en persona quedes flipada, i amb molta pena de no ser una nena per poder-te enfilar fins dalt.

Aquí la Senda gaudint com una cria del parc ;-)

Mafalda

Mafalda és el personatge d'un còmic creat el 1964 per Quino, ella és una nena d'una sis anys que fa crítica de tema d'adults tan polítics com socials. És un personatge que s'ha fet molt popular i que l'any passat va celebrar els 50 anys. 

Sant Jordi

Sant Jordi és una de les festes populars que més m'agrada, per l'ambient als carrers, l'alegria que es respira... i tot amb un aire molt màgic.

Aquest any he decidit fer clauers de sant Jordis, i ja posats clauers de nenes drac. No és perquè els he fet jo però realment crec que han quedat una cucada. No ho penseu?

He tingut el gran plaer de poder portar els clauers a la botiga de la mertxesites, al barri del Clot, i m'he alegrat molt amb l'èxit que han tingut. Per això agraeixo a Mertxesites per la seva confiança i a tothom que s'ha emportat un dels meus peques.

Intentaré planificar-ho millor l'any que ve per tenir-ne més preparats. ;-)

En voldreu un?

cabra x cabra

Des de que vaig veure aquesta foto de la cabra feta per oalda ja fa prop d'un any, em vaig enamorar d'ella i sempre he pensat que quedaria genial al menjador de casa meva. En realitat no és una cabra, sinó una gasela del zoo de Barcelona, però jo sempre li he dit cabra, m'agrada més, hehehe.

Finalment, després de donar-li molt la tabarra, me l'ha regalat, no us podeu imaginar la il·lusió que m'ha fet. Ara ja la tinc a casa i no em negareu que queda molt bé a l'estanteria rodejada de les meves frikades varies.

Per agraïment li he fet un clauer cabra, fet amb molt d'amor. Tot i que no té res a veure amb la foto, crec que no ha quedat gens malament. No penseu el mateix?   ;-) 

Sonalls papallona

Aquells sonalls els hem fet juntament amb la meva cunyada Isa, són un regal per la parelleta de la botiga de llanes del Clot Mertxesites, que sempre ens han tractar amb molta amabilitat . 
Esperem que els hi hagi agradat tant com ens agrada a nosaltres ;-)

La història de la Sadako i les mil grues de paper

Com ja us vaig explicar a la Senda al Japó, les vacances que vaig fer a aquest país em van marcar una mica en la manera de pensar o de veure les coses. 
M'agradaria explicar-vos tantes coses... però avui em centraré en una de les històries que més em van marcar en aquest viatge: la Història de la Sadako.

Sadako Sasaki (1943-1955) tenia 2 anys quan es va produir la detonació de la bomba atòmica a Hiroshima, el 6 d'agost del 1945. Tot i que ella no estava dins del radi que va arrasar l'explosió, al cap de 9 anys li van diagnosticar leucèmia provocada per la exposició a la radiació del bombardeig.  
Quan estava ingressada a l'hospital, una amiga li va explicar la llegenda de les mil grues de paper, on es diu que algú va aconseguir fer mil grues de paper i els Déus li van concedir un desig.
Sadako va posar totes les seves forces en superar aquesta malaltia i va començar a fer grues de paper  perquè el seu desig es fes realitat però lamentablement no va aconseguir acabar les mil (va fer-ne 644) i va morir a l'edat de 12 anys. Els seus companys de classe van acabar de fer les grues que faltaven fins arribar a les mil. 
La història de la Sadako va ser tan impactant que va passar d'escola en escola per tot el món, on cada any els alumnes envien grues al monument de Sadako construït al 1958 al Parc de la Pau d'Hiroshima.

Imatges del parc de la Pau i algunes de les grues que va fer la mateixa Sadako en el museu de la Pau a Hiroshima

Jo també volia posar el meu granet de sorra, per això abans de marxar de viatge ja tenia preparada les meves grues, en realitat eren la de la meva iaia, la de la Isa, la del meu germà i la meva. Varem estar una tarda fent-les i vem posar el nostre missatge personal. Després durant el viatge férem alguna més amb la Gemma (sort dels vídeos de Youtube que t'expliquen molt bé com fer-les, he he he).
Quan estàvem al monument de Sadako vem entregar les nostres grues com a símbol de respecte i amb l'esperança que algun dia s'acabin les guerres. 
Va ser un dia ple d'emocions, a part era el dia del meu aniversari i estava lluny de casa; així que una jornada que mai oblidaré. ;-)

Fent les grues amb la família a Barcelona         Entregant-les al monument de Sadako a Hiroshima

Ah! a la botiga del museu (us confesso que sóc gran fan de les botigues dels museus) em vaig comprar un llibre amb uns dibuixos excel·lents que expliquen aquesta història tan apassionant. Quan em vaig comprar l'exemplar, la dona de la botiga em va dir, amb cara de sorpresa, que el llibre estava en japonès, i li vaig respondre que no m'importava, que era molt bonic.

Cada cop que penso en aquesta història em poso molt tendre, espero que us hagi agradat ;-)





Si voleu fer algun comentari estaré encantada de llegir-lo....

El meu cosí fa 40 anys!

Avui hem celebrat l'aniversari del meu cosí, 40 anys!! Com passa el temps!! Ha estat una tarda molt agradable i crec que li ha agradat el meu regalet fet amb molt carinyo. ;-)

MOLTES FELICITATS!!

Parelleta d'ocells

Com cada any el 14 de Febrer s'omple de cors, parelles i amor... aquí està la meva parelleta! Bonica, veritat? ;-)

mono monete i la seva amiga

No em digueu que no és gratificant compartir el que t'agrada amb els teus amics, jo crec que és una de les millors coses que hi ha. 

Aquí teniu el mono monete amb la seva amiga l'ovella. 

Que tingueu un bon dia! ;-)

la Senda d'excursió

De tant en tant m'agrada sortir de Barcelona per respirar una mica de llibertat i aire pur, és una desconnexió que m'ajuda a prendrem les coses amb més ganes i amb una altre visió. 

M'he plantejat que aquest 2015 vull fer alguns canvis a la meva vida, encara no sé molt bé quin tipus de canvi però el que si que sé és que haig de fer alguna cosa per trobar aquestes inquietuds que tinc dins. 

Aquesta foto està feta des del Conjunt monumental d'Olèrdola, unes ruïnes amb molta història i amb unes vistes espectacular (com podeu comprovar). ;-)